- Sab, 11 Feb 2006, 16:43
#19192
buscando por internet he encontrado esto, lo siento hay un trozo en catalan, creo que se entiende bien, sinó me lo decis y os lo traduzco.
--------------------------------------------------------------------------------
Meredith F. Small: NUESTROS HIJOS Y NOSOTROS, Ed. Vergara Vitae, Buenos Aires, 1999.
Aquest llibre sorpren moltíssim perquè afirma que els còlics dels lactants, els nadons ploradors, els infants poc dormidors, la síndroma de mort súbita, mares que deixen de donar pit perquè creuen que la seva llet és insuficient, etc., són "problemes" que generalment només succeeixen a les societats occidentals. Per demostrar-ho, Nuestros hijos y nosotros estudia els aspectes biològics i culturals de la criança dels fills. És, per tant, un llibre sobre etnopediatria, que ens ajuda a entendre perquè educam als nostres fills així com ho fem, i a qüestionar-nos sobre si és el millor per a ells.
Presenta altres temes ben interessants, com per exemple que la gestació d’un nadó és de 21 mesos: 9 dins l’úter i 12 a l’exterior; així s’explica perquè els bebès humans són tan dependents. També hi trobam molta documentació sobre la importància que els nadons dormin al costat de la mare o pare; de fet, de tota la literatura que he llegit sobre el tema del dormir, és la que m’ha semblat més seriosa i, per dir-ho de qualque manera "científica". En fí..., se podria fer una llista llarga de reflexions novedoses.
Segons les paraules de l’autora, Meredith F. Small, antropòloga dels Estats Units:
"Quizás el hallazgo más sorprendente de la etnopediatría sea, hasta ahora, el hecho de que los estilos de los padres de la cultura occidental, esas reglas que tanto apreciamos, no son necesariamente lo mejor para nuestros bebés. Las prácticas de crianza que aplicamos en Occidente son meras construcciones culturales, que guardan escasa relación con lo que es <<natural>> para los bebés. En realidad, nuestras reglas culturales están diseñadas para modelar cierto tipo de ciudadano. La mujer de la cultura ¡Kung San de Botswana, por ejemplo, carga a su bebé en todo momento y le permite mamar a voluntad. El niño San nunca duerme solo. En contraste, a los bebés norteamericanos se los suele poner en cochecillos o en asientos de plástico durante largos ratos; se alimentan a horarios prefijados y la regla aceptada es que cada niño tenga su cama, si no su propio cuarto
--------------------------------------------------------------------------------
Meredith F. Small: NUESTROS HIJOS Y NOSOTROS, Ed. Vergara Vitae, Buenos Aires, 1999.
Aquest llibre sorpren moltíssim perquè afirma que els còlics dels lactants, els nadons ploradors, els infants poc dormidors, la síndroma de mort súbita, mares que deixen de donar pit perquè creuen que la seva llet és insuficient, etc., són "problemes" que generalment només succeeixen a les societats occidentals. Per demostrar-ho, Nuestros hijos y nosotros estudia els aspectes biològics i culturals de la criança dels fills. És, per tant, un llibre sobre etnopediatria, que ens ajuda a entendre perquè educam als nostres fills així com ho fem, i a qüestionar-nos sobre si és el millor per a ells.
Presenta altres temes ben interessants, com per exemple que la gestació d’un nadó és de 21 mesos: 9 dins l’úter i 12 a l’exterior; així s’explica perquè els bebès humans són tan dependents. També hi trobam molta documentació sobre la importància que els nadons dormin al costat de la mare o pare; de fet, de tota la literatura que he llegit sobre el tema del dormir, és la que m’ha semblat més seriosa i, per dir-ho de qualque manera "científica". En fí..., se podria fer una llista llarga de reflexions novedoses.
Segons les paraules de l’autora, Meredith F. Small, antropòloga dels Estats Units:
"Quizás el hallazgo más sorprendente de la etnopediatría sea, hasta ahora, el hecho de que los estilos de los padres de la cultura occidental, esas reglas que tanto apreciamos, no son necesariamente lo mejor para nuestros bebés. Las prácticas de crianza que aplicamos en Occidente son meras construcciones culturales, que guardan escasa relación con lo que es <<natural>> para los bebés. En realidad, nuestras reglas culturales están diseñadas para modelar cierto tipo de ciudadano. La mujer de la cultura ¡Kung San de Botswana, por ejemplo, carga a su bebé en todo momento y le permite mamar a voluntad. El niño San nunca duerme solo. En contraste, a los bebés norteamericanos se los suele poner en cochecillos o en asientos de plástico durante largos ratos; se alimentan a horarios prefijados y la regla aceptada es que cada niño tenga su cama, si no su propio cuarto
Psicóloga
Creadora de DormirSinLlorar.com (2004)
Coautora del libro Dormir sin llorar (2014)
Monitora de Lactancia Materna
Telf. (0034)600425102
